El factor clima i els seus efectes en el confort, les condicions per a les activitats i la qualitat de l’entorn en les destinacions turístiques espanyoles.

Estudis recents i rigorosos que relacionen turisme i clima a Espanya conclouen inequívocament que l’impacte del canvi climàtic no reduirà el nombre de viatges, sinó que els redistribuirà de manera estructural i duradora. Les regions del nord atlàntic i l’alta muntanya seran les grans beneficiades. Les destinacions del sud i les illes hauran d’afrontar una pèrdua progressiva d’atractiu a l’estiu, tot i que a curt termini mantindran parcialment la seva demanda, estesa cap a la primavera i la tardor.

El factor clima determina les destinacions, les èpoques i les activitats que resulten possibles i agradables en entorns de qualitat. Quan les temperatures d’una destinació i la massificació superen de manera sistemàtica el llindar de confort del viatger, aquesta destinació perd competitivitat. La demanda no desapareix: es desplaça cap a territoris on les condicions climàtiques ofereixen millors perspectives.

Aquests territoris són el nord atlàntic i les valls de muntanya interior. Astúries en primer lloc, seguida de Galícia i Cantàbria, encapçalen aquest reposicionament com a principals refugis climàtics del turisme espanyol i europeu. El Pirineu completa el mapa de destinacions que surten reforçades d’aquest procés.

Primaveres més llargues i temperades, estius frescos que permeten l’activitat a l’aire lliure sense restriccions tèrmiques, tardors que es consoliden com una segona temporada d’alta demanda. Excursionisme, esports d’aventura, biodiversitat, entorns de qualitat amb paisatges protegits, gastronomia i patrimoni cultural: una proposta integral en condicions climàtiques que la Mediterrània ja no pot garantir.